La bioenergètica com a eina d'integració
La teràpia bioenergètica neix l’any 1956 de la mà d’Alexander Lowen i John Pierrakos, els quals, prenent idees i observacions fonamentals de Wilhelm Reich, qui al seu torn va ser deixeble de Freud, van donar origen a la teràpia que llavors van anomenar anàlisi bioenergètica.
La bioenergètica és una teràpia corporal que facilita processos i eines amb què integrar el cos i la ment. De diferents formes, es convida a donar espai a sensacions corporals i a les emocions que les acompanyen, i es proporcionen recursos per a gestionarles i poder viure, així, una vida més plena.
La teràpia bionenergètica entén la personalitat humana en termes del cos i els seus processos energètics, i veu la persona com un tot que consta de diferents dimensions interrelacionades. És per això que si es veuen afectades les funcions somàtiques també hi haurà alteracions en les funcions psíquiques, i viceversa. La ment i el cos funcionen amb independència, però al mateix temps estan interconnectades i unides.
"Si ets cos viu ningú pot dir-te com has de sentir el món. I ningú pot dir-te què és veritat, doncs tu mateix la sentiràs. El cos no menteix." Stanley Keleman
La visió de les tècniques bioenergètiques és la d’incrementar el nivell d’energia i alliberar els bloquejos del cos mitjançant el moviment expressiu, l’atenció a la respiració, els exercicis bioenergètics i la meditació. D’aquesta manera s’actualitzen vivències o records del passat que s’ofereixen per a ser reconeguts i alliberats.
La bioenergètica ajuda a una vida més plena en el nostre cos. Com més estem en el nostre cos, més som al món i connectats amb la vida, facilitant el gaudi en les funcions bàsiques del cos.